Doctor en dret, fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l’any 1701 i elegit conseller en cap el 1703. S'oposà al lloctinent Velasco, i, quan acabà el mandat de conseller (1704), aquest el féu empresonar, fet que ocasionà un fort escàndol ciutadà i un enfortiment del bàndol austriacista. Alliberat el 1705 en entrar a Barcelona les forces de Carles d’Àustria, fou novament procurador del braç reial a la cort del 1705 i nomenat ciutadà honrat pel rei arxiduc (1706). El 1706 fou un dels comissionats per organitzar el port franc de Barcelona, i el 1708 formà part de la delegació oficial que rebé la reina Elisabet de Brunsvic. El 1714, els borbònics cremaren públicament el seu títol de ciutadà honrat.