Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc Daniel i Molina
(Vic, Osona, 1812 — Barcelona, 5 de juliol de 1867)

La Plaça Reial de Barcelona, obra de Francesc Daniel Molina i Casamajó

© Fototeca.cat

Arquitecte.

Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca (1838), i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid (1843). Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona (1845). El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert. Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial (1848) —que construí i acabà (1859)—, una de les més reeixides de la ciutat. Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat. El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli (1851). Traçà el carrer de la Princesa (1850) i els carrers del Palau i de la Comtessa (1853) —amb Joan Nolla—, al solar del Palau Reial Menor. Obra seva era la font neogòtica de la Plaça del Rei (1853), enderrocada el 1935. Restaurà la Sala de Cent afegint-hi el primer tram, corresponent a la presidència, i la sala del consistori (1853). És seu el notable monument del pla de Palau representant el Geni Català (1851), dedicat al naixement del príncep o la princesa d’Astúries i assignat posteriorment al marquès de Campo Sagrado, amb escultures —de Santigosa i Baratta—; projectà un monument al capità general Castaños (1852) i un altre de dedicat als regidors morts de la febre groga. Feu els plans dels voltants de Barcelona —a escala 1:15.000— amb Fontserè, Mas, Mestres i Soler. Dimití d’arquitecte municipal el 1858 i es presentà al concurs per a l’eixample de Barcelona (1859), on obtingué el segon accèssit amb el lema Higiene, comoditat, bellesa. Fou arquitecte provincial, i projectà (1852) l’església de la Misericòrdia de Canet de Mar, en col·laboració amb el mestre d’obres Josep Marimon i Cot. El 1860 redactà el pla d’ordenació de Sabadell amb els mestres d’obres Gabriel Batllevell i Josep A. Obradors. Projectà una plaça de braus a Vic i l’altar de la Puríssima a la parròquia de Lloret de Mar. Deixà mostres importants de l’arquitectura classicista a Barcelona. Fou conegut erròniament amb el nom de Francesc Daniel i Molina.