Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia (València, 1536) sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França. Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548. És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio (València,1534), en què lloa Joan Salaia, i De scientiarum et Academia Valentinae laudibus (València, 1547), en el qual elogia Vives. També és conegut per la forma llatinitzada del seu cognom Deci (Decius o Decio). Tingué com a mecenes el duc de Gandia Joan de Borja.