Estudià a les universitats de Cervera (1830-35) i de Bolonya (1836-39), on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853. Ingressà a Montserrat (1867), on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça. Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia, del bisbe Rosendo Salvado (1853), i, en col·laboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede (1854) i el Catechismo intorno al protestantesimo ad uso del popolo (1856) de Giovanni Perroni; i al català traduí el tractat d’Alfons M.de Ligouri Preparació per tenir una bona mort (1859). Restà inèdit, entre d’altres, el poema historicohumorístic La Pyrica.