Francesc de França

Francesc Hèrcules d’Anjou
(Fontainebleau, 18 de març de 1555 — Château-Thierry, 10 de juny de 1584)

Duc d’Alençon.

Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici. Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics, i fou fet presoner.

Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III (1574) esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots. Dos anys després clogué la pau de Monsieur, per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants. Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra Felip II i intentà d’esdevenir sobirà dels Països Baixos; així, el 1581 es féu proclamar duc de Brabant i comte de Flandes, títols que foren totalment ficticis. Encara, entre el 1579 i el 1582, intentà, sense èxit, de contreure matrimoni amb Elisabet d’Anglaterra. Acabà els seus dies a França, al marge de la política.