Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d’Argelaguer, i d’Helena de Solanell. Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé (1642), amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon. El 1644, després de la caiguda de Lleida i d’un setge i d’un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d’Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d’Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d’un potent exèrcit i de sumes quantioses i l’ordre de posar fi als abusos de les tropes franceses, i fou de nou enviat a París a causa dels altercats entre soldats i paisans. Després de la rendició de Barcelona, el 1652, a Joan d’Àustria i de la retirada de les tropes franceses del Principat, hagué d’emigrar per afrancesat. El 1654 el rei de França pretengué, sense èxit, que fos nomenat bisbe de Girona.