Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada. Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica. Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació (1880). Professor ajudant al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats (1829). El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia (corresponent des del 1831 i numerari des del 1839) membre de la comissió per a estudiar l’epidèmia del còlera en diversos països europeus. Observà especialment les epidèmies de Sevilla (1833) i Tarragona (1934), experiències que condensà en l’opuscle Breve descripción del cólera-morbo oriental. Ocupà diversos càrrecs públics, entre d’altres a la Junta Municipal de Beneficència. Fou un dels sis facultatius nomenats per l’Acadèmia (1839) encarregats de formar el padró de professors de la ciència de curar de Barcelona ciutat i d’extramurs. El 1846 formà part de la comissió de recepció a Mateu Orfila en la seva visita a Barcelona. El 1845 publicà el Tratado elemental de patología general y anatomía patológica, primer llibre imprès en castellà on apareix el terme anatomia patològica en el títol, manual reeditat quatre vegades. Fou nomenat membre corresponent de les acadèmies mèdiques de França, Berlín, Gènova i Sevilla.