Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club (22 de desembre de 1953), el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club. L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961. Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde, Kocsis, Czibor, entre altres jugadors, i l’entrenador Helenio Herrera. Sota el seu mandat l’equip de futbol guanyà dues Lligues (1959, 1960), dues Copes (1957, 1959) i les dues primeres edicions de la Copa de Fires (1958, 1960). El seu germà Laureà formà part de la directiva del RCD Espanyol.