Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona. Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde. Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I (febrer del 1872 — febrer del 1873), càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano (1874) i amb la Restauració (març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889). Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta.
La seva gestió fou d’una gran eficàcia i espectacularitat, sobretot durant el darrer mandat. Emprengué obres com les urbanitzacions de la Gran Via de les Corts Catalanes i de les places de Tetuan i de Letamendi, ordenà l’enderrocament de la resta de la muralla de Mar per tal de traçar el passeig de Colom, cedí els terrenys per a la construcció del Palau de Justícia (1887-1908) i feu construir el cementiri del sud-oest a Montjuïc. També establí el Laboratori Municipal, l’Institut Municipal d’Higiene, la banda municipal i la galeria de catalans il·lustres. Tanmateix, la seva obra més important fou la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona, inaugurada el 20 de maig de 1888. La reina regent Maria Cristina d’Àustria li atorgà el títol de marquès d’Olèrdola. És pare del polític Manuel Rius i Rius.