Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l’estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l’excapellà Luigi Desanctis, i s’uní a l’església valdesa. El 1855, després d’una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme. Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments. Condemnat a exili perpetu, s’establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l’Església Lliure d’Escòcia. Des d’allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys dirigit pel farmacèutic Climent Navàs. El 1868, en proclamar-se la llibertat religiosa amb la Revolució de Setembre, passà a Madrid, on inaugurà una nova capella (1871) i hi féu centenars de conversions.