Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses (1348). Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria (1354-55). Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó.
Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra; en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i provocà la intervenció de Pere I de Castella, el qual el perseguí i reclamà el seu càstig. Pere III refusà, i això fou causa immediata de la guerra amb Castella (1356). Acompanyà Isabel de Mallorca a Itàlia, quan es casà amb el marquès Joan II de Montferrat (1358). Realitzà nombroses missions diplomàtiques entre França, Gènova i el papa (1358-63) i també a Castella. Al procés contra el vescomte Bernat de Cabrera denuncià uns tractes secrets d’aquest amb Pere I de Castella i declarà que, per ordre de Cabrera, ell havia provocat les ires del rei (1364). Tornà a França, on obtingué la vinguda de les companyies de Du Guesclin (1365). En premi d’haver fet una lliga amb el duc d’Anjou, fou fet vescomte de Rueda (1366); era també senyor d’Épila. Almirall del rei francès Carles V, fou també procurador de l’infant per a tractar el seu matrimoni amb Joana de França (1369). Deixà vídua, no identificada; la seva primera muller havia estat Caterina, dama de la reina Constança de Mallorca.