Sembla que procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona. Jaume II l’envià al Marroc el 1309 i allí obtingué l’alliberament de 44 catalans captius del soldà. El 1312 el papa el nomenà bisbe de les comunitats cristianes de tot el Marroc, tot i que aquesta diòcesi depenia de l’arquebisbat de Sevilla. Per això hagué de defensar els seus drets davant l’intrús Juan de Palmela. Adquirí cert ascendent a la cort marínida i afavorí els interessos dels catalans al Magrib. Gràcies a la seva intervenció, Ramon Llull pogué missionar a Tunis. Mantingué unida fins a la seva mort i relativament pròspera la petita comunitat cristiana del nord d’Àfrica.