Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les il·legalitats del govern de Felip V de Castella (nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc.) i fou inhabilitat per a càrrecs públics. Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència (1705), de la qual esdevingué regent el 1706. Participà en la defensa de Barcelona (1706 i 1713-14); els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller. Després del 1714 encara exercí d’advocat a Barcelona. El seu nebot Josep de Toda i Domènech (Riudoms, Baix Camp, 1689 ‒ Tarragona, 19 d’abril de 1766), també cavaller, lluità com a cap d’una companyia en el setge de 1713-14. Més tard s’ordenà prevere, i el 1727 esdevingué xantre de la catedral de Tarragona.