Francesc d’Erill i de Sentmenat

(?, ? — Barcelona, 1640)

Eclesiàstic.

Fill de Felip (I), comte d’Erill. Fou doctor en cànons i tresorer de l’església metropolitana de Tarragona (1611). Abat de Sant Miquel de Cuixà (1615) i de Sant Cugat del Vallès (1618). Dirigí, a la mort de Felip III de Castella (1621), la campanya contra la prolongació anticonstitucional del virregnat del duc d’Alcalá de los Gazules. Canceller de l’audiència de Catalunya (1630-31), negocià, sense èxit, un donatiu de la ciutat de Barcelona al rei a canvi de la renúncia perpètua d’aquest a la percepció dels quints. Fidel col·laborador del virrei comte de Santa Coloma durant la crisi del 1639, practicà una perillosa i provocadora política repressiva davant la resistència dels nobles catalans a la mobilització per a la campanya de Salses.