Frare dominicà, estudià teologia a Santa Caterina de Barcelona (1487-1488), i estigué assignat al convent de València (1491-94). És autor del gravat en metall de La Mare de Déu del Roser (1488), difós pel Llibre dels miracles del Roser (1540) de Jeroni Taix, i que és la primera mostra important de gravat coneguda als Països Catalans; fou tirat de nou el 1897 per l’Acadèmia de Sant Carles de València. El mateix 1488 signà un altre gravat (Sant Antoni Abat).