Es doctorà en arts a París (1536) i en medicina (abans del 1545) a Barcelona. Fou catedràtic de retòrica i de grec a l’Estudi General (1545-58) —Universitat de Barcelona—. El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria. Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués.
Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme: els Colloquia (1557) i De octo orationis partium constructione libellus —també coneguda com Sintaxi—, amb comentaris seus i exemples traduïts al català (Barcelona 1557), obres que foren objecte de nombroses edicions fins al segle XVIII. Edità també amb finalitat pedagògica, el Gestorum romanorum epitome, de L. Florus (València 1536, Barcelona 1557), i els Progymnasmata, d’Aftoni d’Antioquia, traduïts del grec al llatí amb comentaris erudits (Barcelona 1558), que foren refosos més tard pel seu deixeble l’humanista sevillà Juan de Mallara (1567). També publicà el Breviario de historia de Roma i deixà inacabada una nova versió llatina de la Retòrica d’Aristòtil.