Format a Llotja (Barcelona), milità des de jove a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. Voluntari a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola, el 1936 fou ferit a Belchite. Posteriorment s’exilià i, després d’uns mesos d’internament al camp de refugiats a Argelers, gràcies a un ajut del govern britànic pogué estudiar a la universitat de Montpeller (1939-1940), on coincidí amb altres intel·lectuals exiliats i fundà el Front Nacional de Catalunya. El 1941 retornà a Barcelona, on passà clandestinament informació als aliats, però fou descobert el 1943 i empresonat. Després del seu alliberament (1945) es dedicà professionalment a la pintura i a l’escultura: presentà a Barcelona (1948-52) terres cuites de caràcter grotesc, insòlites dins l’ambient academitzant de la postguerra. Fou redactor d'Ariel (1946). Com a pintor es presentà el 1949 fent un expressionisme d’influència nonelliana, i el mateix any il·lustrà les Cançons d’Ariadna de Salvador Espriu i Castelló, parent seu. Uns anys després que un incendi destruís tota la seva obra, s’establí i exposà a París (1960) i també a Tòquio. El 1979 tornà a Barcelona. Aquests anys, el seu estil evolucionà fins a assolir un alt grau de depuració de l’anècdota.