Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes. Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià (Jornada, Levante, Las Provincias), i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat. Col·laborà molt activament en l’editorial Sicània (1954-71), una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra. Publicà Diccionari de la rima (1956), en col·laboració amb Josep Giner, Vocabulari castellà-valencià (1967), Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1966 i 1973), Lliçons d’ortografia (1973), obres que contribuïren decisivament al coneixement i a l’ús del valencià durant el franquisme i, el 1985, el Diccionari general. Publicà també diverses obres de literatura infantil: I a eixe, samaruc (1990), Per què el rei Gaspar té els cabells blancs? (1993), L’abella baralladissa (1994), Car all, car all, carall (1994), Els gossos i la prevenció d’accidents (1994), Sòcrates. Una de burros (1994) i El suc de cervell i la dona (1994). Fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià i del Partit Nacionalista del País Valencià, i membre de la Comissió Litúrgica per a la traducció dels textos al valencià i de l’associació La Paraula Cristiana. L’any 1994 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes i l’any 2000 la Universitat de València li concedí la medalla de la institució pel conjunt de la seva obra. Pòstumament (2020), rebé el premi In Memoriam de la Comissió de la Dignitat.