Dominicà, fou professor a la Universitat de València. És el monetarista més destacat de l’escola de València. A diferència de l’escolàstica tradicional, afirmà que la causa del valor no és el cost, sinó la utilitat, establí una relació causal entre quantitat de moneda i preus, sostingué que la taxa de canvi entre dues monedes és la de la relació entre llurs poders adquisitius en ambdós països i justificà determinades taxes d’interès. La seva obra (prop de 1 400 pàgines) Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer (València, 1583) fou traduïda a l’italià (Brescia, 1596).