S'ordenà sacerdot a Tortosa el 1911. El 1927 fou nomenat rector de la Pinya. En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat.
Deixà escrites moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L’estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc. Utilitzà els pseudònims d’El Rector de la Pinya i Franc de Pinyana.