Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1986. Professor titular (1988-2009) de prehistòria a la mateixa institució, des del 2010 és catedràtic.
La seva tasca de recerca s’ha centrat en la protohistòria de la península Ibèrica i, més particularment, en l’estudi de la cultura ibèrica, els contactes colonials i la guerra, però també ha treballat sobre la historiografia de l’arqueologia a Catalunya i la protecció del patrimoni històric, artístic i arqueològic en temps de guerra. Ha dirigit treballs d’excavació a l’Alto de la Cruz (Cortes de Navarra), al poblat ibèric de la Moleta del Remei (Alcanar), a Sant Jaume-Mas d’en Serra (Alcanar) i al puig de Sant Andreu-Ullastret.
Entre les seves publicacions sobre protohistòria cal destacar La Moleta del Remei. La Cultura Ibérica en el Montsiá (1999), Els ibers. Viatge il·lustrat a la Cultura Ibèrica (2000), Cultura Ibérica (2001), Antropologia de les religions (2002), La guerra en la Protohistoria. Héroes, nobles, mercenarios y campesinos (2003), Protohistoria. Pueblos y culturas en el Mediterráneo entre los siglos XIII y II a.C. (2004, amb G. Munilla), Furor barbari. Celtas y germanos contra Roma. s IV a.C - I d.C. (2011), Roma, Cartago, Íberos y Celtíberos. Las grandes guerras en la península Ibérica (2015) i Cabezas cortadas y cadáveres ultrajados. De la Prehistoria al Estado islámico (2017).
Pel que fa als estudis historiogràfics cal destacar 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot, 1916-1974 (2002), 45 días un verano. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 (2005), Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (2011), Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (2015) i Un prehistoriador entre dos épocas (2017), i sobre arqueologia en temps de guerra, La arqueología durante el primer franquismo (1939-1956) (2009), Salvem l’art. La protecció del patrimoni cultural català durant la Guerra Civil (1936-1939) (2011, amb G. Munilla), Arqueologia i política. La gestió de Martín Almagro Basch al capdavant del Museu Arqueològic Provincial de Barcelona (1939-1962) (2012), El tesoro del Vita. La protección y expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil (2013, amb G. Munilla) i Esclaus a Empúries (2023), sobre l’explotació de presoners de guerra republicans a les ruïnes d’Empúries.