Jesuïta (1759), estudià filosofia a Gandia i teologia a València. Arran de l’expulsió dels jesuïtes (1767), passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot. Residí també a Venècia (1796), Nàpols (on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773) i Palerm (1805), ciutats on ensenyà història eclesiàstica. Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa. Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho (1781); més erudita és la Vita di Costantino il Grande (1786). Deixà inèdits molts escrits.