Llicenciat en ciències econòmiques, fou professor d’economia industrial a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1987. Un any abans fou elegit diputat a Corts per Convergència i Unió (CiU). Ponent de diversos projectes de llei de temes econòmics, entre els quals cal esmentar el pacte de Toledo. Reelegit el 1993 i el 1996, en la legislatura 1993-96 fou un dels responsables per part de CiU, juntament amb Macià Alavedra i Josep Sánchez i Llibre, de negociar el finançament autonòmic, amb la controvertida decisió de cedir trams de l’IRPF a les comunitats autònomes . Fou membre de la Delegació Parlamentària del Congrés al Consell d’Europa (1992-96) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1995-99). Al gener del 1999 abandonà tots els càrrecs polítics per dedicar-se a l’empresa privada. Retornà a l'activitat política del 2001 al 2003, en què ocupà el càrrec de conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Des del 2005 treballa al sector privat. Entre altres càrrecs, l'any 2012 fou nomenat president del Consell Assessor de la Universitat Internacional de Catalunya, el 2014 patró de la Fundació Bancària "la Caixa" i el 2016 president de la Institució Francesc de Borja Moll, creada el mateix any per a donar continuïtat al fons de l'Editorial Moll.