Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables. D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats. La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta (1820), però a causa de la intervenció austríaca (1821) fou suprimida de nou. Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques. Francesc I lliurà aleshores el govern als seus ministres. El succeí el seu fill Ferran II.