Francesc II de Bretanya

(?, 1435 — Conëron, prop de Nantes, 1488)

Duc de Bretanya (1458-88).

Fill del comte Ricard d’Étampes, succeí el seu oncle Artur III. Lluità contra Lluís XI de França, que volgué reduir la seva independència, i s’alià a Carles de França, que ajudà a recuperar el ducat de Normandia (1467), però fou vençut. Durant la regència d’Anna de França, s’alià a Maximilià I d’Àustria i al duc Lluís d’Orleans, amb qui intervingué en la Guerre Folle (1485), però fou derrotat per les forces de la regent. El rei Carles VIII li acordà la pau amb la condició que decidís el casament de la seva filla i hereva Anna.