Vida i obra
Personatge polifacètic, estudià a París, serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat (1806) i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Baró de Paçà. Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París.
La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages (París 1823), un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture (París), basat en un treball de camp fet a Catalunya i València. A Catalunya, descriví el sistema hidràulic de les conques dels rius Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre i Segre; i, a València, dels rius Millars, Túria i Xúquer. Juntament amb els canals d’irrigació, elaborà interessants observacions referents a l’ús de les sínies, que pensava que eren d’origen egipci. L’autor llegí les obres agronòmiques de Columella i Ibn al-Awwam, i, partint d’aquestes, conclogué –basant-se en la naturalesa conservadora del costum agrícola– que el sistema hidràulic valencià era de fundació àrab. Mantingué correspondència amb altres historiadors rellevants per documentar-se, especialment amb Francesc Xavier Borrull, Antonio Vives, administrador de l’Albufera, i Vicent Salvà. En les cartes adreçades a Borrull es palesa que Jaubert, com Borrull, estava condicionat per una suposició a priori basada en la creença de la capacitat àrab i la incapacitat cristiana per la pràctica de la hidràulica.
La Societat Econòmica d’Amics del País de València oferí un premi a la millor traducció d’aquesta obra al castellà, que guanyà el magistrat Joan Fiol; fou publicada amb el títol Canales de riego de Cataluña y Reino de Valencia (2 vol., València 1844), i porta un suplement amb les ordinacions de les séquies majors i diverses monografies referents a la història i les institucions de determinats sectors d’irrigació. La part descriptiva de l’obra conserva encara un gran interès, malgrat que la seva visió històrica és fortament influïda pel seu amic Francesc Xavier Borrull.
Les Memoires del seu viatge a Espanya, escrites quasi tres dècades després de fer-lo, en molts capítols segueixen els clixés romàntics francesos, però també contenen alguns passatges sorprenents, com la positiva impressió que li provocà el general Elío i la seva visita al comte d’Almodóvar. També feu altres treballs sobre irrigació al Rosselló i una història dels sistemes hidràulics als imperis antics. A més, escriví la primera història del català i de la literatura catalana, publicada el 1824, en què mostra un coneixement extraordinari de la cultura catalana.
Més tard publicà encara unes importants Recherches sur les arrosages chez les peuples anciens (1846-47). Col·laborà en l’obra Voyages pittoresques et romantiques de l’ancienne France amb textos i dibuixos de tema rossellonès. Escriví, encara, diverses obres sobre altres aspectes de la cultura catalana, entre les quals cal destacar Notice historique sur la ville et le comté d’Empurias (París 1822), Recherches sur Roses et le cap de Creus (París 1833) i unes Recherches historiques sur la langue catalane (1824) que constitueixen la primera síntesi històrica de la literatura catalana i que influïren directament sobre la història de Magí Pers i Ramona. Entre la seva bibliografia també cal destacar: Souvenirs du voyage de mission en Espagne en 1819 (1998).
Com tants historiadors de la llengua de l’il·luminisme, identificava el català amb l’occità. Deixà inèdites diverses obres, entre les quals unes memòries, Mes souvenirs, en cinc volums, una Notice sur la langue catalane (1833) i una extensa correspondència. També aplegà un recull de poemes rossellonesos de la seva època i s’interessà per la poesia popular.
Des del 1824 fou membre corresponent de l’Académie des Sciences. El seu arxiu personal es conserva intacte a la seva casa familiar, al priorat del monestir del Camp, a Paçà; conté correspondència diversa, com la que mantingué amb Francesc Xavier Borrull.
Bibliografia
- Prat, E. i Vila, P. (2000): “F. Jaubert de Paçà i les seves Recherches historiques sur la langue catalane (1824)”, dins Jaubert de Paçà, F.: Recherches historiques sur la langue catalane (1824). Canet de Rosselló, Trabucaire, p. 3-38.
- Saquer, J. (1987): “Les ruines de Sagonte et François Jaubert de Passa (1819)”, dins Grau, M. i Poisson, O. (ed.): Études Roussillonnaises offertes à Pierre Ponsich. Mélanges d’archéologie, d’histoire et d’histoire de l’art du Roussillon et de la Cerdagne. Perpinyà, Le Publicateur, p. 393-408.
- Saquer, J. (1998): “François Jaubert de Passa et l’Espagne”, Souvenirs du voyage de 1819 en Espagne, SASL, Perpinyà, p. 331-392.
- Saquer, J. (1998): “L’Espagne et François Jaubert de Passa”, Souvenirs du voyage de 1819 en Espagne, SASL, Perpinyà, p. 393-431.
- Vila, P. (2007): “Pròleg”, dins Jaubert de Paçà, F.: Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le Cap de Creus (1833). Girona, Institut d’Estudis Gironins, p. 3-19.
- Vila, P. i Payrou, B. (1989): “Un manuscrit inèdit de F. Jaubert de Paçà: Notice sur la langue catalane (1833)”. L&L, 3, p. 459-480.