Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943. El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor. Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció. Obrí estudi propi el 1945. L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera, on dissenyà un conjunt d’apartaments que aprofitaven l’arquitectura de Gaudí per a crear espais interiors d’expressiva modernitat (posteriorment enderrocats). Entre el 1959 i el 1964, construí l’Edifici Mitre, també a Barcelona, el primer exemple de la postguerra d’una arquitectura amb voluntat internacional que s’estructura com a unitat autosuficient, amb 298 habitatges i una sèrie de serveis comuns centralitzats. El 1966 projectà el conjunt residencial de Binibeca, a Menorca, inspirat en l’arquitectura popular. Altres obres destacades són diversos edificis d’habitatges de Barcelona els anys cinquanta i seixanta i la reforma de l’edifici de L’Equitativa (1951-56), tots ells a Barcelona. Realitzà també disseny de mobiliari (mobles La Pedrera).