Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma (1864) gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella (Madrid, Museo de Arte Moderno), d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales. Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història. Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina. Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid. Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel seu cunyat, l’escriptor i arqueòleg Enrique Serrano Fatigati— el ruïnós monestir gòtic de Fresdeval, a Burgos (1886), i en salvà l’important claustre; allà cridà nombrosos artistes de la seva generació per emprendre-hi una decoració historicista, que fou interrompuda per la seva mort.