Format a Llotja (1799-1804) i, pensionat, a París (1805-14), on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina. Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg J.F. Cailhava (Tolosa, Musée Paul Dupuy). Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques; retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819. Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes (Museus d’Art de Barcelona) dins uns cànons encara setcentistes, és també autor d’una sèrie de petits retrats de la família reial espanyola (1819, El Escorial, Casita del Príncipe).