Cofundador de l’Ateneu Alguerès, dirigí un seminari de missions al Brasil, on residí del 1965 al 1983 i, en retornar a l’Alguer, dugué a terme una gran activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Encapçalà la secció algueresa d’Òmnium Cultural i el 1987 rebé la Creu de Sant Jordi.
Fou autor, en col·laboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès (1964). En poesia publicà Les veus (1970), Aigües vives (1976), Llavors de llum (1981), Miques de mirall (1988) i Transparències (1990). Sobre l’Alguer, publicà rondalles al llibre Rondalles alguereses (de P. Scanu, 1985) i l’antologia Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana (1988-91, 3 vol.), referida al període comprès entre el s. XIV i el XIX, i promogué l’edició facsímil de dos antics catecismes algueresos.