El 1906 emigrà a Xile. Coneixedor del món musical, hi fundà l’Orfeó Català, del qual fou tenor solista durant deu anys. Formà part i fou membre del quadre escènic del Centre Català de Santiago de Xile, on, el 1913 i el 1914, intervingué en diverses obres importants. El 1916 es traslladà a l’Argentina, però retornà a Xile dos anys més tard. El 1919 s’establí definitivament al Perú on al cap d’uns anys, es dedicà plenament a la venda de terrenys i a l’edificació, negocis amb els quals arribar a fer una gran fortuna.