El 1402 entrà a la cartoixa de Portaceli, d’on fou prior (1414-23). El 1419 fou delegat per a obtenir la unió de les cartoixes hispàniques amb la Grande Chartreuse, separades pel Cisma d’Occident; obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions (publicada el 1890). Cridat a endegar la nova casa de Montalegre (Maresme), en fou el primer administrador i prior des del 1423. El 1425 passà a regir Valldecrist, i fou visitador de la província, sense deixar l’administració de Montalegre, càrrec que tingué fins el 1437. Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el representà al concili cismàtic de Basilea i Ferrara, on rebé deu vots dels cardenals per a fer-lo antipapa. Se n'anà, però, de Ferrara, i en premi el papa Eugeni IV volgué nomenar-lo cardenal, dignitat que refusà. El 1437 fou elegit general de l’orde, càrrec que ocupà fins a la mort. Ha estat considerat sant. A Montalegre es conserva una relació seva manuscrita sobre l’origen de la casa.