Juntament amb altres membres de la seva família, formà una quadrilla que actuà al Vallès pels volts del 1625. En haver-se d’exiliar (1626) Joan de Serrallonga —amb el qual havia cooperat sovint—, la colla dels Margarit esdevingué la més important. Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro.