Vida i obra
Deixeble de Vicent Boix a l’institut de batxillerat de València, estudià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i la literatura. D’idees radicals, fou des del 1882 redactor d’El Universo i, des del 1888, d’El Progreso, portaveus del republicanisme exaltat, dirigits respectivament per Lluís Cebrian i Mezquita i Fèlix Pizcueta, destacats representants de les primeres generacions renaixentistes –el primer, a més, reconegut erudit que arribà a ocupar el càrrec de cronista de la ciutat de València–. Tots dos influïren en la seva orientació valencianista i en la seva dedicació historiogràfica. En canvi, políticament anà evolucionant cap a posicions conservadores que el portaren, el 1900, a la redacció de Las Provincias, periòdic dirigit pel també historiador i cronista, a més de poeta, Teodor Llorente, figura central de la Renaixença valenciana. La seva dedicada salut l’apartà definitivament, dos anys després, de la professió periodística.
Aleshores pogué consagrar-se plenament a la tasca erudita, que havia iniciat vint anys abans amb un treball titulat La sabateria valenciana. Apunts històrichs,premiat en els Jocs Florals del 1881, i dues obres en col·laboració amb Josep Maria Puig i Torralva, deixeble de Constantí Llombart, amb qui publicà Orígens del Grabat en València (1882) i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII (1883), premiats per Lo Rat-Penat i la Societat Econòmica d’Amics del País, respectivament.
A aquests primers treballs seguiren, ja en solitari, una sèrie d’obres biogràfiques i bibliogràfiques sobre destacats escriptors i historiadors valencians, com ara El notario Carlos Ros y Hebrera. Estudio biobibliográfico (1891), El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del reino (1892), El doctor Juan Plaza (1893), El doctor Vicente Ximeno y Sorli (1895), El capitán Andrés Rey de Artieda (1908), Biografía de Gaspar Aguilar (1910), Don Juan Fernández de Heredia (1912) i El doctor Melchor de Villena (1916), i també la monografia Observaciones críticas acerca de la verdadera fecha en que nació San Vicente Ferrer (1892). També desplegà una intensa i rigorosa tasca en el camp de l’edició crítica, tenint cura de la publicació d’obres cabdals de la cultura valenciana com Les trobes en lahors de la Verge Maria (1894), el Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia (1905-12), amb la col·laboració de Pere Salvà, Lo Passi en Cobles (1912) i les Obras de don Juan Fernández de Heredia (1913).
Però la seva principal aportació erudita es plasmà en les dues obres que dedicà als autors i la producció literària valenciana dels segles XVI al XVIII, que en certa manera continuaven i completaven el llibre publicat més de trenta anys abans en col·laboració amb Puig i Torralva: l’Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia hasta 1700, premiat per la Biblioteca Nacional el 1915, però que fou publicat el 1927, després de la seva mort, i l’Ensayo de una bibliografía valenciana del siglo XVIII, igualment premiat per la Biblioteca Nacional el 1917, però no publicat fins el 1987. Ambdues obres ofereixen un panorama integral de la cultura escrita valenciana, des dels seus orígens fins al final de l’Edat Moderna. També preparà l’edició del 1894 de les Obres e trobes.
L’autor formà part de la segona generació renaixentista valenciana, molt més erudita que no literària, que substituí l’apassionament romàntic dels seus predecessors per una major rigorositat metodològica, de clara inspiració positivista, basada en l’anàlisi crítica de les fonts i en la formació d’un corpus documental i d’un utillatge científic útil i eficaç sobre el qual es pogués sustentar la recerca historiogràfica. Membre de Lo Rat Penat, reuní una important col·lecció dramàtica, que llegà a la seva ciutat.
Bibliografia
- Blasco Laguna, R. (1987): “Pròleg”, dins Martí Grajales, F.: Ensayo de una bibliografía valenciana del siglo XVIII. València, Diputació de València, vol. I, p. VII-X.