Vida i obra
Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta: l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos.
Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa col·lecció de llibres, revistes i papers diversos sobre aquest autor castellà del segle XVI.
Fou president de Lo Rat Penat, membre del Centre de Cultura Valenciana des de la seva fundació (1915), president (1922-46) i director degà (1941-43) de la Secció d’Etnografia i Folklore; col·laborà també amb l’Institut de la Llengua Catalana i amb el diccionari d’Antoni M. Alcover i fou membre corresponent per Altea de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1918), de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Sevilla. Fou candidat pel Centre Regionalista en les primeres eleccions amb participació valencianista (1909), formà part de la comissió preparatòria de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia (1931) i signà a títol individual les Normes de Castelló (1932).
Assistí als tres primers congressos d’història de la Corona d’Aragó –celebrats a Barcelona (1907), Osca (1920) i València (1923)–, i feu un bon nombre de discursos i conferències. Aplegà importants col·leccions de ceràmica, escultura, pintura, armes i arqueologia, i també d’obres literàries i gravats. Participà en els concursos del “Llegendari català” de la Fundació Patxot, en l’últim dels quals (1929) li fou premiat un Llegendari valencià.
La seva producció historiogràfica és molt variada. Començà publicant llibres i opuscles sobre el Quixot, un dels seus temes predilectes i que li donà prestigi com a erudit; entre els més significatius cal esmentar: La última aventura de Don Quijote (1905), Don Quijote y Sancho Panza (1906) i El folklore valenciano en el Don Quijote (1922).
Sobre el costumari del País Valencià escriví, entre altres títols, el notable recull de l’etnografia i el folklore d’Altea Folklore valencià. Coses de la meua terra (La Marina) publicat en tres volums, 1912, 1920 i 1947, Endevinalles (1914) i Folklore valencià. Arreplegà de llegendes, costums i tradicions del Regne de Valencia (1927). D’altra banda, Los riegos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922), El derecho consuetudinario en Altea, villa de realengo del Reino de Valencia (1927) i Antigüedades de Altea. “Cap Negret” (1943) tracten sobre alguns aspectes d’història local, mentre que La colección de medallas del doctor Strany (1925) i Hemeroscopeio e Ifach (1928) són, respectivament, un estudi de numismàtica i un d’arqueologia.
Mostrà interès per alguns personatges valencians en els assaigs biogràfics Martín Juan de Galba; coautor de Tirant lo Blanc (1916) i Juan Antonio Mayans y Siscar y Juan Antonio Pellicer y Saforcada (1922), i en el documentat estudi biobibliogràfic Algo de bibliografía valenciano-vicentista (1919-20), referent a sant Vicent Ferrer.
Respecte d’algunes qüestions puntuals d’història espanyola, destaquen els títols El descubrimiento de América y la joyas de la reina Doña Isabel (1916) i Los amores de Doña Isabel de Castilla y Don Fernando de Aragón (1944), l’últim que veié editar abans de la seva mort.
Deixà inèdita una traducció en llengua vernacla del Quixot. Col·laborà en les revistes culturals valencianes més rellevants de la seva època, com ara Valencia Cultural, Valencia Atracción, Saitabi, Germania i Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, i també participà en la confecció del Diccionari de la Llengua Catalana, de l’IEC.
Bibliografia
- Añón, V. (1978): 101 hijos ilustres del reino valenciano, tom II. València, p. 56.
- Baig Baños, A. (1987): Labor cultural de un valencianista ilustre. (Edició facsímil). Altea, Aitana.
- Baldaquí Escandell, J.M. (1991): “Aproximació a l’obra folklòrica de Francesc Martínez i Martínez”, dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 23, Barcelona, PAM, p. 15-23.
- Baldaquí Escandell, J.M. (1996): “Estudi introductori”, dins Martínez i Martínez, F.: Llegendari valencià. Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, p. 11-37.
- Baldaquí Escandell, J.M. (1997): “Les llegendes toponímiques en l’obra de Francesc Martínez i Martínez”, dins Diversos autors: Actes del IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana. XXI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Ontinyent, Denes, p. 45-55.
- Gascón, V. (1978): Prohombres valencianos en los últimos cien años 1878-1978. València, Caja de Ahorros de Valencia, p. 228-231.
- Ramos, V. (1973): “Francesc Martínez Martínez”, Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, tom VII. València, p. 34.
- Ribelles, J. (1984): Bibliografía de la lengua valenciana. Madrid, Ministerio de Cultura, tom V, p. 603-611.
- Sánchez-Cutillas, C. (1974): Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano (1866-1946). Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
- Sanchis Guarner, M. (1970): “Pròleg”, dins Martínez i Martínez, F.: Coses típiques de la Marina, la meua comarca. València, L’Estel, p. 11-13.