Francesc Massip i Bonet

(Tortosa, Baix Ebre, 1958)

Historiador de l’art i filòleg.

Dedicat a la docència universitària d’història i crítica del teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval (Teatre religiós medieval als Països Catalans, 1984; Consueta de 1709. Edició crítica del text de la Festa d’Elx, 1986) i modern (Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir Santa Bàrbara, 1987, amb Àngels Massip) i sobre les tècniques escèniques (La ilusión de Ícaro, 1997). Obtingué els premis Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) de l’Institut d’Estudis Catalans per l’edició crítica de la Festa o Misteri d’Elx. També és autor d’una Història del teatre català (vol. I, 2007), que abasta fins al segle XVIII i coautor, amb Montserrat Palau, de L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda (2002).

Ha realitzat diversos muntatges escènics com Lo Canonge Ester convida festes (1983), De Tribus Mariis (1992), Els Misteris del Corpus (1989), La Colometa (1991) i El drac i la poncella (1995). Fou secretari general de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médieval i director del seu VIIè Col·loqui (1992). Ha exercit la crítica teatral a les revistes Canigó (Barcelona) i Drammaturgia (Roma) i al diari Avui.