Francesc Miquel i Badia

(Barcelona, 15 d'agost de 1840 — Barcelona, 28 de maig de 1899)

Francesc Miquel i Badia en un carbó de Ramon Casas

© Fototeca.cat

Escriptor i crític literari i artístic.

Vida i obra

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1862) i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870. Fundà El Recuerdo (1862), amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres. Col·laborà a El Manresano, El Mundo Ilustrado, La Ilustración Moderna, La Ilustración Española y Americana, Calendari Català i La Veu del Montserrat, i fou director artístic d’Hispania.

El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelonal, des d’on exercí una gran influència. Representant del gust més conservador i acadèmic en matèria artística i literària, s’oposà a tots els corrents que, segons ell, atemptaven contra la moral catòlica (realisme, naturalisme, modernisme...) i considerà sempre indissociables l’art i la moral, a diferència d’altres crítics, com Josep Yxart, que en el fet de separar-los trobaven la base de la crítica moderna. Aplaudí el renaixement de la literatura catalana, i especialment l’obra de Frederic Soler, Jacint Verdaguer i Narcís Oller, però en denuncià el progressiu decantament realista o cosmopolita.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid, i professor de teoria i història de les belles arts a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Dirigí una campanya (1883) per aconseguir la cessió d’edificis de la Ciutadella per a museus.

Reuní una notable col·lecció de teixits, vidres, ceràmica i pintures. El seu interès per les arts decoratives s’adverteix en treballs com Muebles y tapices (1879), La habitación. Cartas a una señorita (1879) i Cerámica, joyas y armas (1882). Reuní una bona col·lecció de teixits, vidres, ceràmiques i pintures, que passà a la d’Emili Cabot.

És autor també de La Exposición Universal de París en 1878 (1878), El arte en España (1886?) i Fortuny. Su vida y obras (1887). També publicà reculls de contes infantils

Bibliografia

  • Cassany, E. (1999): “Museu secret. Llocs comuns de la crítica antinaturalista al Diari de Barcelona”. Els Marges, 65, p. 5-22.
  • Cassany, E. i Tayadella, A. (2000): “Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelona”, dins Domingo, J. M. i Roig, F. (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona, Diputació de Tarragona, p. 351-380.
  • Cassany, E. i Tayadella, A. (2001): Francesc Miquel i Badia, crític literari al “Diario de Barcelona”. Barcelona, Curial / PAM.