Doctor en teologia, estudià hebreu, grec, arameu, siríac i àrab. A la Universitat de València (1788-89), i, després, als Estudis Reials de Madrid, fou catedràtic d’hebreu. Ideà una teoria fonètica anomenada del triangle vocàlic o orchelià segons la qual la vibració de l’aire s’efectua a la gorja, al paladar i als llavis. Fou divulgada pel seu deixeble Antonio M.García Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea (1846-51).