Membre del consell directiu d’Estat Català amb Francesc Macià. Intervingué en els fets de Prats de Molló (1926). Arran de la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic. S'hi establí com a oftalmòleg i òptic, i també exercí com a professor a l’Instituto Politécnico Nacional. Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic: hi fundà la Borsa del Metge Català. Dedicat a la política activa, continuà militant al partit Estat Català i fou membre de la Comunitat Catalana de Mèxic i directiu del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica. Participà en la Institució de Cultura Catalana, en la Comissió Organitzadora de la Conferència Nacional Catalana i en el consell directiu de la Secció Catalana d’Amics de les Nacions Unides. Promotor de la cultura catalana, fou el patrocinador del premi Magí Morera i Galícia als Jocs Florals de la Llengua Catalana.