Francesc Pérez-Dolz i Riba

(Madrid, 1922 — Barcelona, 9 d'abril de 2017)

Director cinematogràfic, productor i professor de cinematografia.

Fill de Francesc Pérez i Dolz, la seva família es traslladà a Barcelona el 1929. Després d’estudiar fotografia, el 1941 s’inicià en el cinema com a ajudant d’operador i de direcció en produccions de Miquel Iglesias (Adversidad, 1944) i Ricard Gascon (Cuando los ángeles duermen, 1947; Don Juan de Serrallonga, 1948). Contractat per Emisora Films (1948), intervingué a En un rincón de España, de Jerónimo Mihura, primer film rodat amb Cinefotocolor; Pacto de silencio (1949), d’Antonio Román; Apartado de Correos 1001 (1950) i Sin la sonrisa de Dios (1955), de Juli Salvador; Hay un camino a la derecha (1953) i Los atracadores (1961), de Francesc Rovira i Beleta; El fugitivo de Amberes (1954), El cerco (1955) i No estamos solos (1956), d’Iglesias. Autor del guió de Manos sucias, de José Antonio de la Loma (1957), el 1958 passà a la productora Balcázar i col·laborà en la realització de La muralla, de Lluís Lucia, i de Un mundo para mí (1959), de De la Loma), entre d’altres. Coguionista d’En Baldiri de la costa (1968), de Josep Maria Font Espina, el 1963 debutà en la direcció amb A tiro limpio, al qual seguiren El mujeriego (1963) i, amb Marcello Baldi, la coproducció italiana de tema bíblic I grandi condottieri (1965). Després es dedicà al cinema industrial, educatiu i publicitari. Autor de documentals, fundà les productores Teype (1974-78) i Krácma (1985-88), especialitzada en sèries televisives. Fou membre fundador de l’Institut del Cinema Català (1975) i de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, ESCAC, on exercí la docència del 1988 al 1996. El 2014 fou nomenat membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.