Vida
Entrà als Setze Jutges el 1962, com a guitarrista de Miquel Porter. Poc després formà el conjunt Els Quatre Gats i publicà diversos senzills, entre els quals Francesc Pi de la Serra canta les seves cançons (1963), amb cançons iròniques com Les corbates, influïdes per G. Brassens i escrites inconfessadament per la seva tia Paulina. El seguiren Jo sóc Francesc Pi de la Serra (1964) i La moral (1966). Ben aviat incorporà elements jazzístics a la seva música, mentre que el seu humor evolucionà cap a la sàtira i la denúncia social, com mostren L’home del carrer i Fariseus, incloses en el seu primer àlbum, Francesc Pi de la Serra (1967). Aquesta línia expressiva derivà sovint cap al surrealisme —Ulls tancats, de Disc-Conforme (1971), o La meva estrella, de Qui té un amic (1989)— i, en alguns casos, cap a una contundència més aspra, com a Spot, també de Disc-Conforme, o Fills de Buda, del disc homònim del 1974.
Des d’aleshores alternà nombrosos recitals als Països Catalans i a l’Estat espanyol amb actuacions a l’estranger i amb l’enregistrament de discos com Triat i garbellat (1971), en què jugava hàbilment amb el llenguatge en peces com La cultura i Un dia gris a Madrís, i No és possible el que visc (1974). Bon guitarrista i artista carismàtic, assolí una notable projecció pública —amb actuacions destacades al Palau de la Música Catalana el 1975 i a les Sis Hores de Canet el 1976—, bé que no arribà a esdevenir un cantant majoritari.
Durant els anys vuitanta, malgrat la qualitat de Pijama de saliva (1982), perdé progressivament presència pública, però continuà actuant i enregistrant discos, entre els quals Quico, rendeix-te! (1988), Qui té un amic (1989), Amunt i avall (1995), ¡No pasarán! Cançons de guerra contra el feixisme (1936-1939) (1997), Tot (2007) i QuicoLabora (2011).
El 1975 feu un recital a l’Olympia de París enregistrat en directe. Ha col·laborat amb M. del Mar Bonet, i ha treballat també per a la televisió.
L’any 2014 presentà l’espectacle Dues Tasses, enregistrat en l’àlbum homònim publicat el 2015. Posteriorment participà en el disc Pere Quart. Encara som trinxera (2016) i publicà Cançons de combat. En directe al Barnasants 2020 (2020).
Bibliografia
- Pi de la Serra, Francesc: Cançons, Tres i Quatre, València 1976
- Espinàs, Josep Maria: Pi de la Serra, Ediciones Júcar, Madrid 1974
- Montllor, Ovidi; Pi de la Serra, Francesc; Febrés, Xavier: Ovidi Montllor, Francesc Pi de la Serra, Ajuntament de Barcelona; Laia, Barcelona 1986