Francesc Pi i Sunyer

(Roses, Alt Empordà, 1857 — Barcelona, 1907)

Republicà.

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila. Del partit republicà federal, col·laborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València. Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit. Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa. El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana. És autor d'El problema catalán (1906).