Dominicà (1889), després de la seva ordenació (1897) anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys. Fou rector del seminari de Paishuiying. El 1949 retornà a Espanya. Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa (1929), un diccionari sobre el mateix dialecte (1925) i un Diccionario chino-español (1937).