D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid (1885). El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid. La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles (1897). Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo. Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān (1900), d’Ibn Ṭufayl.