A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç. Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles. Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile. El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil. Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents. Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles sobre el tema. Quan Cuba obtingué la independència ajudà econòmicament a molts catalans i espanyols residents a l’illa i contribuí a la seva repatriació.
En mèrit a la seva tasca solidària, fou nomenat cavaller de l’orde d’Isabel la Católica, rebé la Cruz de Carlos III i el diploma de gratitut de la Cruz Roja Española. Home polifacètic, es dedicà a la pintura, ram en el qual pintà a l’oli, aquarel·la i ploma i fou també un escriptor i historiador remarcable. Dins dels seus escrits, cal destacar l’opuscle Bloqueo de Iquique, sobre el bloqueig de l’esquadra xilena al port d’Iquique a l’anomenada Guerra del Pacífico, i Crítica sintética, on defensà els poetes equatorians.