Biografia
Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia. Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798. Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament.
Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al col·legi Sant Antoni de Barcelona. Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles. Després es refugià a Palma (Mallorca), on juntament amb dos escolapis més —Jaume Torrents i Jacint Feliu— fundà un col·legi, en el qual ocupà el càrrec de director dels interns.
Acabada la guerra residí a Mataró, però el 1817 fou destinat col·legi de Sant Antoni de Barcelona, fundat de feia poc (1815), com a professor de geografia i director de l’internat. El 1824 fou nomenat rector d’Igualada fins el 1833; tot i el Trienni Liberal el col·legi assolí un bon prestigi, de manera que el 1829-30 tenia 752 alumnes. En acabar el llarg rectorat igualadí el capítol general de l’Escola Pia d’Espanya de juliol 1833 el distingí amb el títol d' exprovincial honorari —concedit a molt pocs religiosos—, en reconeixement a la seva trajectòria com a superior i mestre.
Obres
- Tratado de urbanidad para uso de las Escuelas Pías, dispuesto por el P. Santiago Delgado de Jesús y María y aumentado nuevamente con un tratado de política de palabras por el P. Francesc Raventós de Jesús i Maria (1813). Palma de Mallorca: Impremta de Brusi.
Bibliografia
- Castellà i Raich, Gabriel (2006). L’Escola Pia d’Igualada. Assaig històric (anys 1732-2002). Igualada: Escola Pia d’Igualada [segons índex].
- "Consueta”. Necrologies o consueta suffragia dels escolapis de Catalunya 1696-1884. Barcelona: Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, 1999
- Diccionario enciclopédico escolapio (1983). Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Ediciones Calasancias.
- Florensa, Joan (1996). L’ensenyament a Catalunya durant el trienni liberal (1820-1823): el mètode dels escolapis. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 165 (Scripta et documenta; 56).
- Florensa, Joan (2007). P. Jacint Feliu i Utzet (1787-1867), protagonista de la restauració de l’Escola Pia a Espanya. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana [Accèssit premi Iluro 2006].
- Picanyol, Llogari (1966). Sesenta años de fecunda labor cultural y pedagógica en los colegios de escolapios de Cataluña. 1776 - 1836. Sabadell: Centro Sabadellense “Amigos de las Escuelas Pías”, pàg. 230-231.