Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert. El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes. Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí. Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona. El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat.