Fou advocat de pobres de l’Audiència de Catalunya (1751) i dels gremis barcelonins, i membre fundador de la Conferència Físicomatemàtica Experimental (1764), origen de l’Acadèmia de Ciències i Arts. El 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid. El 1776, fou nomenat regent de l’Audiència de Mèxic, càrrec de nova creació, el més important després del virrei, i exercí també de virrei interí i intendent al Yucatán i conseller d’Índies (1782). Deixà escrits de tema econòmic on defensà l’augment de la població, l’ús del luxe com a estímul del consum, la necessitat d’una reforma agrària, el proteccionisme en la indústrria i també la llibertat dels catalans per comerciar amb Amèrica. Publicà, entre altres obres, Las señales de la felicidad en España y medios para hacerlas eficaces (1768).