Francesc Romà i Rossell

(Barcelona, 1725 — Barcelona, 1784)

Jurista i economista.

Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid; el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic. Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo (1766), que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment. Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona (1766) i Las señales de la felicidad en España y medios para hacerlas eficaces (1768). El seu pensament econòmic preveia el creixement demogràfic, sostingut en un augment de la producció, la seva comercialització, i l’augment del consum dels béns de luxe. Amb el mateix propòsit, defensà una llei agrària que repartís les terres, l’eliminació de la taxa de grans i la llibertat dels catalans per a comerciar amb Amèrica. La interrelació entre agricultura, indústria i comerç havia de basar-se en la llibertat econòmica i no pas en intervencions o manufactures estatals, bé que la indústria havia d’ésser protegida per un prohibicionisme estricte. Donà suport també als gremis catalans, que considerava flexibles, a diferència dels castellans.