Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve (1863) i Banyuls (1871), on feu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major. Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí Peprax, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls el 1883.
Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma dramàtica: el primer, Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870), anònimament, i el segon, Catalanes i catalanades (1873), amb una breu introducció que inclou referències a la situació de la llengua parlada i escrita al Rosselló.